15/12/09

VA D'EXPOSICIONS

La veritat és que vivim en una ciutat culturalment molt activa. Navegant per la web www.espai-africa.cat  m'he trobat una agenda plena de coses per fer! 
Aquestes dues exposicions sobre Senegal es poden visitar durant aquestes dies a Barcelona:


Exposició “Sant Joan de Déu, Catalunya, Àfrica: una realitat solidària”

Aquesta exposició mostra la realitat dels hospitals africans als quals dónen suport, amb metges, infermeres i altres professionals solidaris, els centres catalans de l’Ordre Hospitalari Sant Joan de Déu, concretament a la tasca que han desenvolupat l’any 2008 a Sierra Leone i el Senegal.  L’exposició consta de plafons informatius, imatges i gràfics que expliquen les diverses iniciatives. També s’hi pot veure un audiovisual amb escenes de la tasca dels voluntaris catalans a Sierra Leone.
Data: 23/10/2009 - 07/01/2010 
Hora: de dilluns a dissabte: de 10.00 a19.00 hores; diumenges: de 10.00 a 14.30 hores 
Preus: entrada lliure 
Lloc: Cotxeres del Palau Robert, passeig de Gràcia, 107. Barcelona 


Exposició "Ndar"

El fotògraf José Ramón Bas presenta una sèrie d'imatges anomenada "Ndar," el nom wolof de la ciutat de Saint Louis, a la costa atlàntica del Senegal. Aquestes imatges, que l'artista conserva de manera artesanal en resina de polièster –com si fossin càpsules d'ambre que protegeixen els seus records– sovint mostren infants. 
Data: 02/12/2009 - 18/01/2010 
Hora: de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00. Dissabtes d'11 a 14.30 
Preus: entrada lliure 
Lloc: Galeria Hartmann, carrer de Santa Teresa, 8. Barcelona 

14/12/09

ÁFRICA MÁS ALLÁ DEL ESPEJO


Oozebap i Espai Àfrica-Catalunya presentaran el 17 de desembre, a la libreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes, 616, Barcelona), a les 19.30 hores, el llibre Àfrica más alla del espejo, del prestigiós escriptor senegalès Boubacar Boris Diop, amb la presència de Dídac P. Lagarriga, membre de l’associació Oozbap, i Moussa Samba, representant d’Espai Àfrica-Catalunya.

05/12/09

PREPARANT EL NADAL!

Aquests dies estem mooooolt enfeinats. Assajar nadales, fer les felicitacions de Nadal, escriure la carta als Reis, preparar l'arbre de Nadal, anar a la Fira de Santa Llucia a comprar figuretes pel pessebre, fer el pessebre, començar a alimentar el tió... ufffff! Quina feinada però... quina il·lusió!!

Aquí deixo una mica de tot això...

04/12/09

REFLEXIÓ


Al cap de poc d'arribar amb els nostres fills, vam assistir a unes xerrades de post-adopció que ens van anar la mar de bé i ens van definir una línia molt clara a seguir sobre com enfocar el tema de l'adopció, els orígens, la figura de la mare biològica etc. Aquestes pautes ens han anat molt bé i crec que els nostres fills tenen les coses molt clares... A més en aquest temps han viscut l'embaràs i naixement del seu germà petit i... tot i que no sempre ha estat fàcil, crec que ens en hem sortit amb nota!
Són nens feliços, i això és el més important!!
Ara però, les angoixes han tornat.... i això ens ha obligat a posar-nos les piles, a buscar informació i assessorar-nos en el tema de la diferència. En poc temps hem passat de la discriminació positiva (que tampoc és bona), a la discriminació pura i dura. Aquest estiu passat ja vam sentir allò de: -Vete de aquí niño negro! i el cor ens va fer un esglai!!! Necessitem recursos....per potenciar la seva autoestima.... perquè creiem que amb la nostra  estimació no n'hi ha prou! Estem entrant en una etapa en la qual potser no voldran ser diferents.... i ens hem de preparar....
Així doncs amb poc temps de diferència, hem assistit a dues xerrades de post-adopció, en les quals dues persones adoptades parlaven de les seves dificultats i experiències. Han estat dos testimonis ben diferents, però que tots dos ens han aportat moltíssim! A mi personalment m'emocionen molt aquests testimonis. És molt diferent que t'ho expliqui un professional (psicòleg, treballador social, etc) o llegir-ho en un llibre (que en tinc una pila), a sentir-ho en primera persona d'algú que ho ha viscut en la seva pell!
El que es repeteix en gairebé tots els adoptats, és una etapa de crisi d'identitat: qui sóc, sóc d'aquí, sóc d'allà...
i segurament també viuran una etapa "d'enfado" amb nosaltres pel fet d'haver-los adoptat. Em va fer reflexionar moltíssim l'afirmació que va fer un dels testimonis sobre la diferència: "Jo no sóc diferent, TU m'has fet diferent!" referint-se a les adopcions interracials. Segurament tampoc ens lliurarem d'una adolescència difícil - amb un plus de complexitat - i en la qual poc podrem intervenir..... Simplement haurem de -amb la nostra presència i amor incondicional- respectar el seu procés.  I segur que haver-nos format una mica... ens ajudarà!